En el nostre dia a dia, ens trobem constantment amb decisions sobre què menjar. En un passeig pels passadissos del supermercat o d’un mercat municipal, els productes llueixen etiquetes com “bio”, “eco” i “orgànic”. Però, què signifiquen realment aquestes etiquetes? Ens ofereixen la tranquil·litat que busquem quan seleccionem productes per a nosaltres i les nostres famílies?
L’augment de la consciència sobre la sostenibilitat i la salut han fet que moltes persones es decantin per aquests productes. Associem aquestes etiquetes amb aliments més saludables, més sostenibles i elaborats sota estrictes estàndards de qualitat. No obstant això, sovint ens envolten dubtes sobre el veritable significat d’aquestes paraules que adornen els envasos dels nostres aliments.
La veritat darrere les etiquetes ecològiques
Dins l’escenari de les etiquetes ecològiques, els termes “bio”, “eco” i “orgànic” sovint creen confusió entre els consumidors. Encara que aquests termes són utilitzats gairebé de manera intercanviable en la legislació i el màrqueting, és vital entendre les seves subtileses per fer eleccions de compra més informades.
Segons la normativa de la Unió Europea, específicament el Reglament 2018/84, els termes “bio”, “eco” i “orgànic” són considerats sinònims en l’àmbit legislatiu. Aquesta regulació defineix la producció ecològica com un “sistema general de gestió agrícola i producció de menjar que combina millors pràctiques ambientals, un alt nivell de biodiversitat, la conservació de recursos naturals, i l’aplicació de normes exigents en relació amb el benestar animal”.
Aquestes etiquetes garanteixen que els productes han estat produïts seguint certes normes establertes, incloent-hi la no utilització de productes químics sintètics (com pesticides i fertilitzants), OMGs (Organismes Modificats Genèticament) i mantenint altres pràctiques que suporten un sistema alimentari més sostenible.
Percepcions i realitats del màrqueting
Malgrat la claredat normativa, la percepció del consumidor sovint difereix. Estudis indiquen que molts consumidors no distingeixen clarament entre aquests termes, influenciats part per estratègies de màrqueting que no sempre reflecteixen les pràctiques reals darrere dels productes. Per exemple, un producte pot ser comercialitzat com a “orgànic” però haver estat transportat des de continents llunyans, incrementant la seva petjada de carboni i diluint els beneficis ecològics percebuts.
Però, tot i les bones intencions, aquestes normatives no sempre acompleixen amb les expectatives dels consumidors. La realitat és que els termes “bio”, “eco” i “orgànic” no sempre asseguren un producte més sostenible o més sa. Per exemple, un producte ecològic pot haver viatjat milers de quilòmetres abans d’arribar al teu plat, contrarestant els beneficis de la seva etiqueta ecològica amb una petjada de carboni elevada.
La importància del suport a les Cooperatives Agràries
En el context de les cooperatives agràries, aquestes etiquetes prenen una nova dimensió. Les cooperatives sovint operen amb principis que van més enllà de les exigències de les normatives ecològiques, enfocant-se en el suport mutu, la proximitat i la transparència. Comprar productes amb etiquetes ecològiques de cooperatives locals no només et permet rebre aliments de qualitat, sinó que també contribueix al desenvolupament sostenible de la teva comunitat.
És fonamental reconèixer que cada etiqueta porta una història, una cadena de decisions i processos que afecten el nostre entorn. Les cooperatives agràries ofereixen una alternativa que connecta els consumidors amb els productors d’una manera més directa i honesta, permetent una veritable acció climàtica a través del consum conscient.
Com llegir correctament les etiquetes nutricionals
I si parlem de les etiquetes nutricionals? Pensem, primer de tot, en el seu propòsit: informar-nos sobre el que estem a punt de consumir. Regulada per la legislació europea, específicament el Reglament (UE) Nº1169/2011, l’etiquetatge alimentari ha de proporcionar dades concises sobre el valor energètic, els nutrients com greixos, hidrats de carboni, proteïnes i sales, i altres elements essencials com al·lèrgens. Això es fa no només per millorar la protecció de la salut dels consumidors, sinó també per garantir el dret a estar plenament informats sobre els seus aliments.
Veiem ara els elements clau d’una etiqueta!
- Nom del producte: Això pot semblar bàsic, però el nom pot donar-te moltes pistes sobre la qualitat i el processament del producte.
- Llista d’ingredients: Ordenats de major a menor quantitat. Aquí és on pots veure la presència d’additius, conservants o qualsevol ingredient que pot ser d’interès per a persones amb al·lèrgies o intoleràncies.
- Informació nutricional: Aquesta secció et mostra la quantitat de calories, greixos, hidrats de carboni (i sucres), proteïnes i sal per cada 100 grams o mil·lilitres del producte, essencial per a una dieta equilibrada.
- Al·lèrgens: Molt important per a les persones que pateixen d’al·lèrgies alimentàries, els al·lèrgens s’han de destacar clarament en l’etiqueta.
Més enllà de les etiquetes
Tot i que l’etiquetatge proporciona una gran quantitat d’informació, és essencial que els consumidors no es limitin només a aquesta. La compra conscient implica considerar l’origen dels productes, la seva sostenibilitat i el seu impacte ambiental. Per exemple, un producte etiquetat com a “eco” pot ser menys sostenible si ha viatjat una llarga distància per arribar al supermercat.
Per a les persones compromeses amb un futur més verd, recomanem buscar productes que suportin no només la salut personal sinó també la del planeta. Això inclou optar per aliments locals, de temporada i, quan sigui possible, de cooperatives agràries que coneguis i en les quals confiïs. Aquestes organitzacions sovint van més enllà de les normatives ecològiques oficials i treballen directament per un futur més sostenible i just.
